Avui hem tingut una conferencia sobre el documental 1,2,3 ... Acció amb l'Astrid Gonzalez Educadora social i l'Aida Poch actriu.
Elles juntes van decidir crear un projecte al barri del Raval a Barcelona. En aquest projecte barregen allò al que cada una es dedica l'Astrid aporta la part social i l'Aida la artística.
En el projecte no treballen soles si no que ho fan amb la cooperació de tres persones mes formades en l'àmbit social.
El seu projecte consisteix en un grup de dones que viuen al raval i que són destinades al seu projecte per part dels serveis socials, però elles no ofereixen una teràpia ni res semblant sinó que el que volen és que aquestes dones siguin felices com a mínim el temps que són allà, que tinguin un espai per a passar-ho bé i ser elles mateixes, en aquest espai juguen, canten, ballen...
Són dones que han patit al llarg de la seva vida per diferents raons, és per això que el que busquen és donar-los la força suficient perquè puguin ser elles mateixes i amb el temps surtin de les males situacions.
Aquesta idea m'ha semblat molt interesant, ja que considero que a vegades és molt més efectiu treballar des del joc i la diversió que no des d'una teràpia on costa molt més que les persones siguin elles mateixes.
Elles juntes van decidir crear un projecte al barri del Raval a Barcelona. En aquest projecte barregen allò al que cada una es dedica l'Astrid aporta la part social i l'Aida la artística.
En el projecte no treballen soles si no que ho fan amb la cooperació de tres persones mes formades en l'àmbit social.
El seu projecte consisteix en un grup de dones que viuen al raval i que són destinades al seu projecte per part dels serveis socials, però elles no ofereixen una teràpia ni res semblant sinó que el que volen és que aquestes dones siguin felices com a mínim el temps que són allà, que tinguin un espai per a passar-ho bé i ser elles mateixes, en aquest espai juguen, canten, ballen...
Són dones que han patit al llarg de la seva vida per diferents raons, és per això que el que busquen és donar-los la força suficient perquè puguin ser elles mateixes i amb el temps surtin de les males situacions.
Aquesta idea m'ha semblat molt interesant, ja que considero que a vegades és molt més efectiu treballar des del joc i la diversió que no des d'una teràpia on costa molt més que les persones siguin elles mateixes.

No hay comentarios:
Publicar un comentario